Per què s'entesten en dir que són nous propòsits quan la majoria dormen, a la setmana de plantejar-se'ls, al calaix de les coses per fer i/o sense intencions de dur a la pràctica, any rere any (oloreta a naftalina)? Qui vol perdre 3 kgs els primers 15 dies quan després agafaràs el doble de l'alegria per haver-los perdut? Qui pretén deixar de fumar, si això farà que t'engreixis i, fent-ho, t'estressaràs i acabaràs fumant el doble? Qui vol forçar-se a oblidar i que això faci que t'obliguis a pensar el doble en esborrar allò que vols deixar de tenir present? Qui vol millorar a la feina si els 20 euros de més que guanyaràs no compensaran les hores extres que hauràs de fer i treballar més a prop del cap? I l'amor... estima't a tu mateix, que encara que et fallis, et serà més fàcil perdonar-te.

Realment, l'únic propòsit factible és oblidar-se d'acomplir cap.