Los tres chupitos

Colecciono finales inacabados para cuentos inconclusos. Personajes secundarios con ínfulas de protagonista. Princesas barbudas para príncipes sin corona... Lobos anémicos y desganados; caperucitas de sangre azul; abuelitas sin descendencia... Hansel sin Gretel; chocolate sin azúcar y brujas sin caries... Soldados sin plomo para un barco sin papeles; marineros de una cloaca que mueren apagando el sol... Bellas narcolépticas aseteadas por la rueca de la fortuna; príncipes valientes en la huída; brujas malvadas presas de la egomanía más futil.
Palabras inadecuadas para momentos embarazosos, besos indebidos, entradas a destiempo, suegras metomentodo, hermanastras de cartón piedra...
Y risas... todas las risas que pueda recoger.
Interesado/-as, escribir un mail a cuentosdiferentes@hotmail.com.

Voldria ser un Saturn qualsevol, sense cap formació divina ni cap descendència furtiva. Simplement, tenir la capacitat i voracitat necessària per poder mastegar, sense cap sentiment de culpa ni remordiment estúpid, tots els fills meus que planegen assassinar-me.

Al matí, em desperta la sensació angoixant de que la pressa em persegueix; pausada ella, tot i el nom. Després d´esmorçar, és l´avorriment qui s´enganxa al coll i reclama atenció, per divertir-se. Durant el dia, i fins que s´acaba la jornada és una ombra allargada d´estrés i mala bava (tot i que l´origen és ben i ben petit), qui se´m munta i cavalca. Destí: desesperar-me, sigui a la població d´Arribestard o Noéselquevolia.

I a la nit, quan les forces corren justes i castigades a refugiar-se sota les parpelles que se´m tanquen... quan els músculs accepten la derrota i es relaxen... quan la pausa de l´aquí i l´ara és tan present que fa mal... és aleshores quan tinc gana.

I correu, fills meus... rient i girant-me la cara. Sabent-vos més ràpids que el pare.

No, realment no sóc Saturn...

Soy incapaz de incapacitarme...

inútil por no inutilizarme.

Ombres rere ombres... s'amaguen i, tapant-se el riure amb la mà, esperen.

Sangoneres emotives, no fan distincions entre plors i llàgrimes o somriures i alegries. Tot és vàlid... Tot sacia. Mastega... Degluteix... Empassa el que era i ha deixat de ser.

Has tornat, i no et volien. Et quedes... menjant-te la vida.