de novembre 13, 2012
de juliol 01, 2012
de maig 26, 2012
Em vaig fent més petit conforme creix la seva panxa...
Les prioritats van caient, arraconades i pàl·lides. Els esglaons són ara plans, sabent que només hi ha un indret on adreçar-se, i les altures no ho són tant, tot queda a la seva alçada Les direccions no tenen nom quan només hi ha un lloc amb importància. I així, tot, des del detall que tant importava fins a la nimietat que ho acabava, la sinergia entre oposats, irreconciliables tantes vegades, va donant forma a una única voluntat... que ni malament ni massa.
I ja no sóc sord a les paraules, perque tenen nova veu, tot i encara no pronunciades. El blanc és molt més net, així com el negre és un miracle: ja no mossega la foscor, sinó que acarona la mirada mentre es tanca... I el sentit ja té revers, el que abans era un neguit és vist ara amb esperança, sabent que no ve sol, que viu de l'esforç i de les ganes, i que aquestes glopegen il·lusions i masteguen la vida diària, convertint la monotonia del menú en una carta variada.
El Jo ja no em dol... som ara tu, jo i ell... nosaltres.
I ja no sóc sord a les paraules, perque tenen nova veu, tot i encara no pronunciades. El blanc és molt més net, així com el negre és un miracle: ja no mossega la foscor, sinó que acarona la mirada mentre es tanca... I el sentit ja té revers, el que abans era un neguit és vist ara amb esperança, sabent que no ve sol, que viu de l'esforç i de les ganes, i que aquestes glopegen il·lusions i masteguen la vida diària, convertint la monotonia del menú en una carta variada.
El Jo ja no em dol... som ara tu, jo i ell... nosaltres.
d’abril 10, 2012
de març 31, 2012
de març 11, 2012
de març 05, 2012
de març 04, 2012
de febrer 18, 2012
de febrer 06, 2012
de gener 04, 2012
Per què s'entesten en dir que són nous propòsits quan la majoria dormen, a la setmana de plantejar-se'ls, al calaix de les coses per fer i/o sense intencions de dur a la pràctica, any rere any (oloreta a naftalina)? Qui vol perdre 3 kgs els primers 15 dies quan després agafaràs el doble de l'alegria per haver-los perdut? Qui pretén deixar de fumar, si això farà que t'engreixis i, fent-ho, t'estressaràs i acabaràs fumant el doble? Qui vol forçar-se a oblidar i que això faci que t'obliguis a pensar el doble en esborrar allò que vols deixar de tenir present? Qui vol millorar a la feina si els 20 euros de més que guanyaràs no compensaran les hores extres que hauràs de fer i treballar més a prop del cap? I l'amor... estima't a tu mateix, que encara que et fallis, et serà més fàcil perdonar-te.
Realment, l'únic propòsit factible és oblidar-se d'acomplir cap.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)