"Y, excarvando, llegué a la raíz de la pregunta... ¡más preguntas!" - Frank Herbert, escriptor.

Tota curiositat corre el risc d´èsser satisfeta. I, vigila, que igual el que et descobreix, és tot allò que buscaves.

Viu a Inopia, descansa a Ignorància i dormiràs a Tranquilitat.




6 de maig... que a prop que queda!

mantente en la penumbra, cercado por la sombra, hasta que yo te reclame...

guarda silencio, amordazado por las mentiras, sin que te guarde rencor...

muere, agoniza ahogado en la culpa, que te cedo por momentos...

revive, y hazme saber que existo, que sólo tu dolor me hace sentir vivo.

cedo, tenso en la espera, la mandíbula presta y la palabra dispuesta.

tumulto de sentencias, a medias, rencorosas pero ciertas...

inmortal, inmoral, sin culpa ni remordimientos...

reviviré, y tu muerte, amigo mío, me hará a mi sentir que vivo.

ultimatum... escojo no eligir, elijo no escoger.

Quizá se pueda, pero la duda es preferible al fracaso, querido y elemental Watson.

No sóc jo... sinó un més del ramat (llamadme pastor... ¡llamadme señor!)

Lo siento, Dumitru (pero como nunca lo leerás, y menos entenderás... ¡te jodes! :P)

Una jornada a l´infern

Em llevo... hi és.

Em vesteixo... notant la seva presència.

Treballo, esclavatge remunerat... sentint la seva rialla.

Torno... amb ell perseguint-me.

Dutxa, sofà, sopar, monotonia diària... tant com el seu menyspreu.

Me´n vaig a dormir... amb la seva ingrata companyia.

Estic tan cansat de mi...

Sensació sonora... 10000 days (part 2) - Tool

Retorn (forçat) a Inopia

Jo = qui sóc, qui fora, qui seria, qui hauria... Present, condicional, imperatiu. Sense conjugar.

Retorn = Passa enrere, fugida endavant.

Forçat = D´obligació i compliment inexcusable...

Inopia = On néixer, on mai morir.

Esperança = Arrel primera de tot sentiment, alimentada amb les llàgrimes i/o els somriures, cal matar-la abans creixi massa i tapi la realitat.

Realitat = Conjunt de tot i res.

Em rego... i no creixo!

Un petit viatge a la inopia

Cómode. Em ve al cap l´adeqüació de tot a la comoditat del moment. La resta, s´esvaeix en una pluja inconstant de despreocupació...

Segur... La comoditat com a font de seguretat, com a inoculació d´una vacuna envers tots els mals que puguin presentar-se... Res m´importa, perquè res m´afecta, doncs tot mor en el mur inexpugnable de seguretat que m´envolta i em protegeix.

Protecció. La que em dóna, en un cercle de retroalimentació eterna, la comoditat i la seguretat, mai sabent qui precedeix a qui, i tampoc important-me...

Inopia... Destí del viatge còmode, segur i protegit cap a la meva (in)felicitat.

(In)Felicitat. Pèndul que determina on es sitúa (on em col·loca) el meu estat d´ànim. Ara qui, ara allà... sempre lluny, sempre distant.

Distància... tot allò, necessari, que m´allunya de mi.

Mi = Jo. Eqüació irresoluble

Canvio d´idioma com canvio d´idea... No m´agrada que sapiguin per on vinc, i encara menys, per on puc sortir.

Escribe mi otro yo... "Hola, tu".