Lo siento, Dumitru (pero como nunca lo leerás, y menos entenderás... ¡te jodes! :P)
Una jornada a l´infern
Em llevo... hi és.
Em vesteixo... notant la seva presència.
Treballo, esclavatge remunerat... sentint la seva rialla.
Torno... amb ell perseguint-me.
Dutxa, sofà, sopar, monotonia diària... tant com el seu menyspreu.
Me´n vaig a dormir... amb la seva ingrata companyia.
Estic tan cansat de mi...
Sensació sonora... 10000 days (part 2) - Tool

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada