
Ombres rere ombres... s'amaguen i, tapant-se el riure amb la mà, esperen.
Sangoneres emotives, no fan distincions entre plors i llàgrimes o somriures i alegries. Tot és vàlid... Tot sacia. Mastega... Degluteix... Empassa el que era i ha deixat de ser.
Has tornat, i no et volien. Et quedes... menjant-te la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada