Un petit viatge a la inopia

Cómode. Em ve al cap l´adeqüació de tot a la comoditat del moment. La resta, s´esvaeix en una pluja inconstant de despreocupació...

Segur... La comoditat com a font de seguretat, com a inoculació d´una vacuna envers tots els mals que puguin presentar-se... Res m´importa, perquè res m´afecta, doncs tot mor en el mur inexpugnable de seguretat que m´envolta i em protegeix.

Protecció. La que em dóna, en un cercle de retroalimentació eterna, la comoditat i la seguretat, mai sabent qui precedeix a qui, i tampoc important-me...

Inopia... Destí del viatge còmode, segur i protegit cap a la meva (in)felicitat.

(In)Felicitat. Pèndul que determina on es sitúa (on em col·loca) el meu estat d´ànim. Ara qui, ara allà... sempre lluny, sempre distant.

Distància... tot allò, necessari, que m´allunya de mi.

Mi = Jo. Eqüació irresoluble

Canvio d´idioma com canvio d´idea... No m´agrada que sapiguin per on vinc, i encara menys, per on puc sortir.