He tornat a perdre la capsa...

On hi guardava els somnis per a les nits de silenci i lluna plena. On havia dipositat les esperances, embolicades en la tela de desitjos. On havia deixat les mirades perdudes i les ganes de robar-ne. On tenia les passes equivocades, la direcció incorrecta i la bruixola que dubtava. On dormia l'ànima nova de diumenges i festius. On cridaven les rialles dels dies tristos i les llàgrimes arraconades per a jornades de para-noi(c)a joia. On es cuinaven les excuses, els peròs i les poques ganes. On descansava el jo de la bona cara, el sí amable i el en què puc ajudar-te, arraulit sota la protecció de les mossegades i la mala bava de l´antagonia necessària (necessitada). On trobava el vestit de la follia, tremendisme escapista o displicència amoral. On els Déus conjugaven la crítica i la direcció de l´obra representada. On hi havia tot el qui ni tan sols sabia que existia i el que em quedava de vida...

Perduda o amagada? Robada o entregada? Que no vull la capsa, només els 5 euros que hi guardava!

(I pensaveu que anava en serio, eh??? Juasjuasjuas...)