
Nu... recolzat en una pedra, amb un paper entre les mans... somreia, amb el rostre relaxat...
Guarda'm l'alé, per quan mori, puguis posar-me'l als llavis.
Guarda'm la mirada, i que mort, pugui veure en la foscor.
Guarda'm la memòria, pq només tu puguis oblidar-me.
Guarda'm la paraula que sense dir has sabut escoltar...
Guarda'm la mirada, i que mort, pugui veure en la foscor.
Guarda'm la memòria, pq només tu puguis oblidar-me.
Guarda'm la paraula que sense dir has sabut escoltar...
Guarda'm les llàgrimes, i entre les mans, deixa-les correr...
Guarda'm els somriures, i que diguin adéu en el meu funeral...
Guarda'm qui sóc per recordar-me qui era...
Guarda'm qui era per saber qui no sóc.
Guarda'm els somriures, i que diguin adéu en el meu funeral...
Guarda'm qui sóc per recordar-me qui era...
Guarda'm qui era per saber qui no sóc.
Cap nom... o tots nosaltres.
1 comentari:
No se pierde a nadie, el que murió, simplemente se nos adelantó, porque para allá vamos todos.
Publica un comentari a l'entrada