2 de Març de 2010

Primera caricia... prudent, m'obre... tanteja, passant els dits per poder després reconéixer... ara ja em sap... començo a ser només seu.

11 de Març de 2010

Trist, descarrega la ràbia en una conversa on només escolto... No puc respondre. Tampoc sabria què dir...

13 de Març de 2010

La ductilitat de l'humor... de blanc a negre, de cel obert a núvols de tempesta... què li passa pel cap? com pot caure des de terra...

13 de Març de 2010*

Terrabastall emocional... mutabilitat anímica, pròpia de qui sent en excés i gestiona a batzegades. Contraproduent la seva alegria, si només li vull bé?

3 de Maig de 2010

Obviat... Oblidat... Innecessari. No sé d'ell i, estranyament, això és bona notícia.

27 de Juliol de 2010

Quan la benvinguda té forma de llàgrima, la seva tristesa és el meu consol. Buidant-se m'omple i rebutjat, s'apropa. Vine... de nou.

1 de Setembre de 2010

La felicitat m'esgota... literalment.

17 de Setembre de 2010

Més el tinc... menys em falta.

8 d'Octubre de 2010

Darrera pàgina... i tant per escriure. La seva última paraula és per ella... "l'he tornada a veure... i el meu cor, també". Tanca'm... i col·loca'm amb els altres... els qui també t'estimaren, i ara el temps cobreix amb la vergonya d'escoltar-te, servir-te i no valer per a res.

Sóc només un diari...

sóc només paper.