Hi ha qui té, rere les muralles de l´autoengany, un fortí d´egolatria. Hi ha qui rere el verb i la paraula equivocada amaga la falàcia de conéixer el que ignora. Hi ha qui creu que "és" quan fa temps que ha deixat de ser-ho: persona.

Hi ha qui pensa en un futur brillant relliscant en un present que s´ensorra. Hi ha qui en la pompositat del seu càrrec amaga la seva incapacitat. Hi ha qui és pensa únic, i només li queden les runes en el caos per administrar. Atxis! Jesús!!!

Per qui s´enganya; per qui creix humiliant i empetiteix així el que els hi queda d´infantesa; per qui plora i no es mulla; per qui riu en el silenci; per qui la paraula no té lletres; per qui l´amistat té el valor de 30 monedes o l´estabilitat d´una cadira en un lloc de treball... Per qui ha oblidat qui era i tem tornar a ser...

Li diem... EDIFICA el teu futur des de l´alegria... amargats de la vida!