No creguis que la culpa és teva, musa d'ultramar! És una acotació de matinada, per intentar quadrar el vol d'un pèndol circular

Hi ha finals que no agraden... hi ha moments que no arriben... hi ha inicis que no saben que ja han començat.

Carta de comiat i benvinguda.

"Presento renúncia a saber i a estimar; a viure en la inopia, o a saber on s'està. A abraçar l'esperança en un banc de nits per conéixer i petons a punt de néixer, que difonen la innocència, que escampa la boira que em fa ennuegar... Renuncio a l'entrega, a donar sense rebre, a ofendre a l'absència amb el record tributari a llaços i traços en un final malaurat. Obvio promeses, oblido l'essència de perdonar, la rancúnia i la culpa, al saber-se estimat. Amago somriures i rialles rere les cendres opaques de moments d'ansietat, de descosits en la confiança i forats d'amistat. Denego la rèplica a les abraçades que curen, a la proximitat que fa del no res el més important, quan trontolla el sí que sabíem donat, quan s'esquerda el pacte que havíem acordat. I... Insània malva en un cor apagat, rebregat l'esperit per l'acer d'una espasa infecta i mortal, que talla i cercena, que treu la vida i somriu quan ho fa. Un feix de memòria que m'obligo a abandonar, per fer les passes més llargues, per tornar a avançar; per no fer del camí una tornada enrere, un cercle que peca de voler-se perpetuar, en una espiral de condemna, en una llàgrima que no vessa, perque, de fer-ho, acabaria acceptant... Abandono la idea a presentar una esmena a la totalitat, sentència perpètua a la inanitat: Moral, i de carn. Signo i accepto, aquí qui s'entrega, qui es sap derrotat".

I tots tenim un nan... no l'alimenteu, inconscients o a voluntat, o en fareu, de res, un gegant.

Y, colorín colorado, haced cola y comedme el rabo.