La conversa no sap com néixer o retornar. Perduda entre un silenci incòmode i la dificultat de saber què posar-se, les frases s'acumulen interrogant-se i cercant atenció. Què preguntar si afirmaria el contrari? Què dir si tinc la resposta, i no és la que m'agrada?

- Ets tu... i ensenyant-m'ho, creus fer-me entendre que saps què sento i entens pel que he passat.

- No. Ni ho sé ni m'interessa. És massa personal l'experiència de la pérdua, el procés de cicatrització, el període d'absència de raó i criteri, el temps per èsser un de nou... El teu dolor, el càstig que reps o t'infringeixes; en companyia o sol. Només tu ho saps... només a tu hauria d'importar. No pensis, ni per un moment, que busco la teva comprensió o que tinc la necessitat de compartir experiència. Són meves, i tancades fa molt de temps. No necessito saber com et sents, què representa, sentir-me identificat o ajudar-te a superar-ho. Tens tot el que necessites, a l'abast o fora d'ell, per pair-ho i tirar endavant. Si ho fas o no, és cosa teva. Si et serveix o no, tu sabràs, secall...

- Rere la façana d'amabilitat i bonhomia s'amaga una realitat d'evident podridura física i moral... Quin sentit té, si no és el compartir o refocil·lar-se, ensenyar-me tot això? Ets un màrtir, d'acord. Ets l'epítom de la desgràcia, el compendi del malestar! I a sobre, ara, tot suposadament superat, ets capaç d'esbandir la congoixa i la negror de les perspectives més contràries. Fantàstica redempció! Glòria a la pena, que s'enfosqueix davant la llum que l'hi projectes: paraula atenta, gest amable i tota la mentida garantida fins a extingir les flames que ens cremen. Què millor que viure enganyat sense saber de l'engany...

- Segurament... Però la probabilitat és proporcional al coneixement. Si no saps, ignores. Si saps, pots fer per ignorar. Només cal una empenta, un consell o, bàsicament, la pròpia necessitat. I sent més fàcil èsser enganyat que enganyar-se... quin mal hi ha en que un altre faci el que no saps? Però no sempre és així. No sempre és això... A vegades és tan simple com escoltar, no dir res, canviar de tema, provocar un riure o guanyar-te un somriure. Sense subterfugis ni intencions ocultes. Prova-ho... a vegades, fins i tot, funciona.

Havia de respondre, i la paraula, començava a fer curt...

[...]